enarfrdehiitjakoptes

Sinaia - Palau, Romania

Adreça del lloc: Palau, Romania - (Mostra el mapa)
Sinaia - Palau, Romania
Sinaia - Palau, Romania

Palau del Parlament - Viquipèdia

Palau del Parlament. Drets d'autor sobre la imatge de l'edifici[modifica]. Detalls tècnics[modifica]. En la cultura popular[modifica]. Enllaços externs[modifica].

El Palau del Parlament, també romanitzat com a Palatul Parlamentului, és la seu del Parlament de Romania. Es troba al cim de Dealul Spirii, la capital nacional de Bucarest. El Palau té una alçada de 84 metres (276 peus)[1] i un volum de 2,550,000 m3 (90,000,000 peus). El Palau del Parlament, que pesa 4,098,500,000 kg (9.04 milions de dòlars; 4.10 milions de tones), és l'edifici més gran del món. També serveix com el segon edifici administratiu més gran del món. [3] (La Gran Piràmide de Gizeh pesa aproximadament la meitat del pes.

Anca Petrescu va ser l'arquitecte en cap i va supervisar la construcció. El projecte va trigar 13 anys a completar-se. [5] Nicolae Ceausescu (1918-1989), president de la Romania comunista, va ser el primer dels dos caps de llarg govern en la història del país.[6] Això va ser durant un temps en què el culte personal de l'adoració i l'adoració política va créixer significativament per a ell i la seva família. [7]

El palau és conegut pel seu interior elaborat, que consta de 23 seccions. Alberga el Senat (Senat) i les cambres de la Cambra dels Diputats (Camera Diputatilor) del Parlament de Romania. També hi ha tres museus i un centre de conferències internacional. El Museu del Palau, el Museu del Totalitarisme Comunista (establert el 2015)[8] i el Museu Nacional d'Art Contemporani són tres museus situats al Palau. Encara que originalment es va anomenar Casa de la República (en romanès, Casa Republicii) quan es va construir, el palau va passar a ser conegut com a Casa del Poble (romanès, Casa Poporului), després de la Revolució de desembre de 1989. És la seu de nombrosos esdeveniments, com ara conferències i simposis, organitzats per organismes internacionals i estatals. Tanmateix, al voltant del 70% roman vacant. [9][10]